Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Aquesta seqüència de sons, de paraules, els que hem jugat, juguem o entrenem, l’hem dit i sentit moltes vegades en la jugada de melé, en la que 8 persones lligades entre elles tenen l’objectiu de guanyar la pilota, per poder generar opcions d’avanç, l’única norma del rugbi: avançar junts.
L’un, dos, tres, correspon a la fase en què es té clar que s’ha d’avançar per guanyar posició i la pilota. Aguantar és quan les forces s’han igualat o minven i el contrari tracta de recuperar-la, tracta de fer-nos retrocedir. El vint-i-u d’abril del 2012 l’equip sènior del Club de Rugbi Sant Cugat ha aconseguit pujar a Divisió d’Honor, la seqüència de l'1, 2, 3 ha funcionat, hem aconseguit avançar, amb dificultats però amb l’idea molt clara. Era on teníem que estar, tant pel Club com pel municipi i com pel nostre esport.
Ha costat, ha calgut molt esforç i sobreposar-nos a molts desenganys. No ho hem fet sols, hi ha patrocinadors privats i l’ajuda de l’Ajuntament a l'hora de construir el camp, de mantenir-lo i d'aportar subvenció econòmica, i també gràcies a la resta d’entitats esportives municipals sense afany de lucre. Hi han participat moltes persones a part dels jugadors i tècnics, algunes integrades en les juntes i comissions i d’altres fent feina municipal o federativa.
A partir d’ara, hem d’aguantar, hem de mantenir l’objectiu d’estar on som, pel propi gaudir i sobretot pels que venen. Aguantar és sempre difícil, cansat, feixuc, fins i tot dolorós, però quan es fa en grup i amb idees clares és possible i a la fi gratificant. Ens caldrà reforçar la nostra mentalitat amateur, la complicitat amb l’Ajuntament per complementar-nos en temes de projecció, formació i educació; caldrà cercar patrocinadors, ajudant-los amb la projecció dels valors del nostre esport per millorar la seva marca; caldrà seguir cuidant els nois i noies, que són l’autèntica base i riquesa del Club.
Hem avançat i guanyat posició, ara no anem enrere, ni per agafar força. Pensem, planifiquem, col·laborem i complementem-nos entre nosaltres i amb d’altres, per poder seguir endavant.
Potser això, també fora bo aplicar-ho en la vida quotidiana.
L’un, dos, tres, correspon a la fase en què es té clar que s’ha d’avançar per guanyar posició i la pilota. Aguantar és quan les forces s’han igualat o minven i el contrari tracta de recuperar-la, tracta de fer-nos retrocedir. El vint-i-u d’abril del 2012 l’equip sènior del Club de Rugbi Sant Cugat ha aconseguit pujar a Divisió d’Honor, la seqüència de l'1, 2, 3 ha funcionat, hem aconseguit avançar, amb dificultats però amb l’idea molt clara. Era on teníem que estar, tant pel Club com pel municipi i com pel nostre esport.
Ha costat, ha calgut molt esforç i sobreposar-nos a molts desenganys. No ho hem fet sols, hi ha patrocinadors privats i l’ajuda de l’Ajuntament a l'hora de construir el camp, de mantenir-lo i d'aportar subvenció econòmica, i també gràcies a la resta d’entitats esportives municipals sense afany de lucre. Hi han participat moltes persones a part dels jugadors i tècnics, algunes integrades en les juntes i comissions i d’altres fent feina municipal o federativa.
A partir d’ara, hem d’aguantar, hem de mantenir l’objectiu d’estar on som, pel propi gaudir i sobretot pels que venen. Aguantar és sempre difícil, cansat, feixuc, fins i tot dolorós, però quan es fa en grup i amb idees clares és possible i a la fi gratificant. Ens caldrà reforçar la nostra mentalitat amateur, la complicitat amb l’Ajuntament per complementar-nos en temes de projecció, formació i educació; caldrà cercar patrocinadors, ajudant-los amb la projecció dels valors del nostre esport per millorar la seva marca; caldrà seguir cuidant els nois i noies, que són l’autèntica base i riquesa del Club.
Hem avançat i guanyat posició, ara no anem enrere, ni per agafar força. Pensem, planifiquem, col·laborem i complementem-nos entre nosaltres i amb d’altres, per poder seguir endavant.
Potser això, també fora bo aplicar-ho en la vida quotidiana.