La plaça d'Octavià a principis del segle XX

La plaça d’Octavià és l’esplanada on trobem els orígens del poble de Sant Cugat. Segons els documents dels segles ix i x, el topònim Octavià prové del lloc on es construí el Monestir. Contràriament al relat històric que ha imperat durant segles, el topònim Octavià no prové de la fortalesa que l’emperador romà Octavi August manà construir. Com indica la tècnica de patrimoni de Sant Cugat Alba Rodríguez, les investigacions històriques més recents ens diuen que el nom Octavianum provindria d’un possible Octavi, que hauria estat un hisendat d’època romana, o inclús del governador Rufinus Octavianus, que hauria estat l’impulsor de la fortificació romana existent sota el Monestir. 

L’antiga “era dels monjos”

L’extensa esplanada que forma l’actual plaça era coneguda popularment com a “l’era dels monjos”, i no començà a urbanitzar-se fins a mitjan segle xix. De fet, no fou fins al 1860 quan la plaça fou batejada amb el nom actual. Històricament ha estat sempre un punt neuràlgic de Sant Cugat, on se celebraven antigament les fires agrícoles de les Forques al maig i la de les Portadores durant la verema de setembre.

A la fotografia podem veure com ha canviat la part que connecta amb el carrer de Santiago Rusiñol. La casa que queda tallada a la dreta de la imatge era cal Xerina, coneguda també com a ca les Llorençones. Allà hi havia hagut una botiga on venien begudes i llaminadures. Ja a la segona meitat dels anys quaranta fou la seu social del Club Muntanyenc. Al seu costat hi havia cal Sastre Menut. Si ens fixem en la casa que hi ha a l’esquerra de la imatge, podem observar que es tracta de l’antiga fàbrica de Terrisseria Arpí, coneguda com a Cal Gerrer. Seguidament hi ha ca l’Esparter, cal Nasi Boter, ca la Rafela, cal Codonyes, cal Sala i cal Villà.

Es venia llet de cabra

El que sobta més en observar aquesta imatge és la presència de ramats de cabres. Això es deu al fet que prop de la plaça s’hi tancaven dos ramats de cabres, un situat a una casa que hi havia al carrer de Santiago Rusiñol i l’altra al carrer Major, concretament a cal Diego, on venien la llet de les cabres.