Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Un diari de tirada nacional dirigit, per cert, per un santcugatenc, iniciava ahir una iniciativa interessant. A través del hastag #mésdemocràcia es tracta de proposar mesures que ens permetin abordar la tantes vegades invocada – i després oblidada - regeneració democràtica.
Biològicament, els teixits poden regenerar-se mitjançant dos mecanismes. La epimorfis, que vol dir la creació de nous teixits, o bé la morfolaxis, és a dir, que els teixits existents es transformin en estructures noves. Tant fa quin sistema fem servir, però o creem teixits nous o aquests acabaran morint de putrefacció.
La proposta d’aquest diari busca empoderar el ciutadà i millorar un sistema que diverses veus fa temps que alerten que no funciona. Estem tensant tant la corda de la cohesió social que és a punt de trencar-se per cansament i per indignació. Avui internet i les xarxes socials tenen la capacitat de trobar, sumar i mobilitzar milers de persones sota una mateixa causa i aviat veurem com es mobilitza aquesta societat cansada i hiperconnectada.
Aquest país fa temps que es passeja ufanós pel caire de l’abisme. I no per la crisi econòmica, sinó per la crisi de valors que des de fa temps s’ha instal·lat com un tumor maligne en el sistema. La metàstasi amenaça d’endur-se el país, les institucions i la poca credibilitat internacional que encara conservem.
Cal obrir finestres i treure les opaques cortines que amaguen les intimitats inconfessables de partits, institucions, entitats financeres i consells d’administració. A qualsevol ens que rebi un sol euro de diner públic li hem d’exigir la màxima transparència.
A la partitocràcia li queden els dies comptats. Calen llistes obertes, que els representants representin i es guanyin el vot trepitjant carrer, coneixent la comarca i els problemes de la gent que diuen representar … cal fer mèrits al ciutadà no al líder del partit que t’ha de col·locar.
Com sempre, hi ha honroses excepcions. Gent que treballa perquè es creu això del servei públic. Doncs justament aquests i aquestes són les que han de fer i forçar el canvi. Pel bé del sistema. Són els teixits bons que han de salvar l’organisme.
No és broma ni un joc. Ja no val el “i tu més”. Ens hi juguem la credibilitat interna i externa.
Crec que hi ha alcaldes, alcaldesses i diputats amb valors i aptituds per fer el primer pas.
Seguiu @vanesahernandez al Twitter.
Biològicament, els teixits poden regenerar-se mitjançant dos mecanismes. La epimorfis, que vol dir la creació de nous teixits, o bé la morfolaxis, és a dir, que els teixits existents es transformin en estructures noves. Tant fa quin sistema fem servir, però o creem teixits nous o aquests acabaran morint de putrefacció.
La proposta d’aquest diari busca empoderar el ciutadà i millorar un sistema que diverses veus fa temps que alerten que no funciona. Estem tensant tant la corda de la cohesió social que és a punt de trencar-se per cansament i per indignació. Avui internet i les xarxes socials tenen la capacitat de trobar, sumar i mobilitzar milers de persones sota una mateixa causa i aviat veurem com es mobilitza aquesta societat cansada i hiperconnectada.
Aquest país fa temps que es passeja ufanós pel caire de l’abisme. I no per la crisi econòmica, sinó per la crisi de valors que des de fa temps s’ha instal·lat com un tumor maligne en el sistema. La metàstasi amenaça d’endur-se el país, les institucions i la poca credibilitat internacional que encara conservem.
Cal obrir finestres i treure les opaques cortines que amaguen les intimitats inconfessables de partits, institucions, entitats financeres i consells d’administració. A qualsevol ens que rebi un sol euro de diner públic li hem d’exigir la màxima transparència.
A la partitocràcia li queden els dies comptats. Calen llistes obertes, que els representants representin i es guanyin el vot trepitjant carrer, coneixent la comarca i els problemes de la gent que diuen representar … cal fer mèrits al ciutadà no al líder del partit que t’ha de col·locar.
Com sempre, hi ha honroses excepcions. Gent que treballa perquè es creu això del servei públic. Doncs justament aquests i aquestes són les que han de fer i forçar el canvi. Pel bé del sistema. Són els teixits bons que han de salvar l’organisme.
No és broma ni un joc. Ja no val el “i tu més”. Ens hi juguem la credibilitat interna i externa.
Crec que hi ha alcaldes, alcaldesses i diputats amb valors i aptituds per fer el primer pas.
Seguiu @vanesahernandez al Twitter.