Sant Cugat, caram quina trempera!

Cap de setmana del 6 i 7 d’octubre. Passejo per l’avinguda del Pla del Vinyet i em trobo a centenars de famílies, algunes d’aquí i moltes d’allà, que han vingut fins a Sant Cugat a gaudir del primer Festival de Música per a nens i nenes. Em paro al mercat de Torreblanca i em trobo encara més famílies que han aprofitat per agafar forces i esmorzar tranquil·lament en alguns dels molts establiments de restauració que hi ha als entorns del mercat. És dissabte i contemplo el brugit d’anar i venir d’un dissabte de mercat. Cabassos, cistells i viandes entren i surten de la plaça.

Tot passejant, m’arribo fins la Rambla del Celler. Em trobo amb una corrua llarga de bicicletes, de dues i de quatre rodes, formada per dotzenes de famílies que participen en la pedalada popular organitzada en el marc del 4art Congrés de la Bicicleta.

Segueixo i m’acosto al carrer de Santa Maria i m’adono que em costa fer-me lloc entre tanta i tanta gent que passeja i remena per centenars d’aparadors i articles que avui han decidit sortir de les vitrines. Costa atensar-se a alguns establiments. Es respira bon ambient. El fora estocs torna a ser un èxit del comerç local. Com m’agrada!

Tot fent camí, arribo a les pistes de petanca de Sant Francesc perseguint la flaire de les botifarres. La Festa Major del barri del Monestir ha decidit començar amb força i em diuen els veïns que aquesta força no minvarà amb tot el cap de setmana; paellada popular, havaneres i rom cremat. Deu n’hi do!

Arribo a casa, exhausta i engego la tele. Veig que els Castellers de Sant Cugat són al concurs de castells de Tarragona. I quin gran paper que han fet els Gausacs!

Penso que sovint no som conscients de l’enorme dinamisme d’aquesta ciutat; de la gent que té ganes de fer i participar en coses; de compartir, d’integrar i de ser part d’un projecte més gran. Em temo que a vegades critiquem o ens lamentem sense fonament.

Podríem ser millors, i tant, però deu n’hi do, quina trempera!