Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La situació econòmica es complica perquè els venciments del deute públic espanyol seran més del doble (gairebé el triple) dels que hem vist fins ara. La recepta de l’austeritat aplicada fins ara –sense marge de discussió, negociació o qüestionament possible per part de les elits europees– em recorda el capítol del fanaler d'El petit Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry:
"Bon dia. Per què acabes d’apagar el fanal?
- És una consigna —va respondre el fanaler—.
- Què és la consigna?
- Que apagui el fanal.
I el va tornar a encendre.
- Però per què l’has encès, ara?
- És la consigna —va respondre el fanaler.
- No ho entenc —va dir el Petit Príncep.
- No hi ha res a entendre —va dir el fanaler—. La consigna és la consigna. I va apagar el fanal."
La consigna no es qüestiona. S’aplica i punt.
Els estralls d’aquesta consigna estan provocant una eutanàsia creixent de la classe mitjana i han tocat ja el moll de l’os de la cohesió social.
Rosa Ribas, coordinadora de Cavis, anomenava gràficament “el coixí de l’avi”, el fet que un de cada tres avis es veu obligat a ajudar econòmicament els seus fills. Deia la Rosa que les xarxes familiars i l’economia submergida són de les poques respostes raonables a la pregunta de com aguanta una societat una taxa d’atur del 25% o 1,8 milions de famílies amb tots els seus membres actius sense feina.
Davant d’aquest drama, però, malauradament, la resposta serà més consigna. L’austeritat, que ha demostrat ser ineficaç per l’objectiu que persegueix de pagar el deute - i si no llegiu l’últim informe de l’FMI - ens aboca a més pobresa, més depressió i més atur. Malgrat tot, a casa nostra, encara hi trobem algun petit ni que sigui símptoma positiu; tanquem l’any amb una baixada consecutiva de l’atur. Sant Cugat ha creat feina en els últims 4 mesos de l’any. Veurem si amb això n’hi ha prou per aguantar. El que està clar és que per reduir el dèficit una economia ha de créixer i generar ocupació. Però això seria qüestionar-se la consigna i no sé pas si a Madrid tenen ni força ni convenciment per fer-ho.
Seguiu @vanesahernandez al Twitter.
"Bon dia. Per què acabes d’apagar el fanal?
- És una consigna —va respondre el fanaler—.
- Què és la consigna?
- Que apagui el fanal.
I el va tornar a encendre.
- Però per què l’has encès, ara?
- És la consigna —va respondre el fanaler.
- No ho entenc —va dir el Petit Príncep.
- No hi ha res a entendre —va dir el fanaler—. La consigna és la consigna. I va apagar el fanal."
La consigna no es qüestiona. S’aplica i punt.
Els estralls d’aquesta consigna estan provocant una eutanàsia creixent de la classe mitjana i han tocat ja el moll de l’os de la cohesió social.
Rosa Ribas, coordinadora de Cavis, anomenava gràficament “el coixí de l’avi”, el fet que un de cada tres avis es veu obligat a ajudar econòmicament els seus fills. Deia la Rosa que les xarxes familiars i l’economia submergida són de les poques respostes raonables a la pregunta de com aguanta una societat una taxa d’atur del 25% o 1,8 milions de famílies amb tots els seus membres actius sense feina.
Davant d’aquest drama, però, malauradament, la resposta serà més consigna. L’austeritat, que ha demostrat ser ineficaç per l’objectiu que persegueix de pagar el deute - i si no llegiu l’últim informe de l’FMI - ens aboca a més pobresa, més depressió i més atur. Malgrat tot, a casa nostra, encara hi trobem algun petit ni que sigui símptoma positiu; tanquem l’any amb una baixada consecutiva de l’atur. Sant Cugat ha creat feina en els últims 4 mesos de l’any. Veurem si amb això n’hi ha prou per aguantar. El que està clar és que per reduir el dèficit una economia ha de créixer i generar ocupació. Però això seria qüestionar-se la consigna i no sé pas si a Madrid tenen ni força ni convenciment per fer-ho.
Seguiu @vanesahernandez al Twitter.