Gaspatxo, clàssic d’estiu

D’entre els plats reconeguts com a propis de l’estiu reconeixem el gaspatxo, un plat bàsicament vegetal, un plat estrella. Últimament s’ha popularitzat, fins al punt que distintes marques comercials ofereixen el propi gaspatxo, cal reconèixer, amb prou qualitat. Quasi el 90% de la sopa és aigua, i ben fresca, com cal, és la beguda ideal per apaivagar les altes temperatures, estiuenques.

Bevent el gaspatxo el cos s’hi troba més que bé, però a la vegada introduïm al nostre organisme quantitat de vitamines, minerals i antioxidants que cuiden el cos, especialment la pell. La vitamina C l’adquirim gràcies al tomàquet i altres verdures, també la provitamina A. L’oli d’oliva, sobretot si és verge, té un elevat contingut en vitamina E, és especialment antioxidant per excel·lència. L’all i la ceba proporcionen, també, una gran quantitat d’antioxidants. Segons la dosi de pa el gaspatxo serà més líquid i hidratant, però segons la quantitat d’oli que s’hi posi, el valor energètic del gaspatxo serà més o menys intens.

Aquesta sopa pot oferir-nos diferents presentacions, però la més clàssica és la que utilitza tomàquets, pebrots vermells, cogombres, alls, comí, vinagre de Xerès, pa, oli d’oliva, aigua i sal. Altres plats freds originaris d’Andalusia, a més del gaspatxo, són: “L’Ajoblanco” utilitzant ametlles, pa, oli d’oliva, alls, aigua, vinagre de Xerès i sal. “L’all vermellós” utilitzant patates, pebrots secs, cebes, alls, oli d’oliva, comí, sal i aigua. Per acompanyar aquests plats freds beurem vins, com ara la manzanilla, tan peculiar en moltes zones andaluses, o un blanc generós, o un vi amontillat; això sí, sempre ben frescos. Una saborosa manera per combatre la calor!