La rajada

Tal és el cas d’un clàssic mariner, un d’aquells plats de barca, senzill, nutritiu i gustós. Vuitanta anys enrere, quan era nano, la rajada era un peix barat, com ara. Es coneixen diferents tipus de rajada, d’entre elles destaca com la més apreciada la francesa anomenada bouclée perquè és arrissada degut a uns petits tubercles cartilaginosos que tenen a l’esquena i a les aletes. Era molt còmoda per menjar.

Es recomana comprar-la fresca per obtenir el fetge de la rajada, fetge que és tan o més apreciat que el del moll o del rap. Els països de la mediterrània tenen la gran sort de pescar la rajada, d’una qualitat excel·lent. A Catalunya no té massa incidència en el consum d’aquest peix, la realitat és que la rajada és un plat que no ha estat esmentat en les cartes dels restaurants de prestigi, en canvi, sí que podem menjar-la a molts hostals i fondes situats a vora de pobles pescadors.

A les llars sí que es menja; recordo la meva mare que la cuinava d’una manera molt senzilla, però molt gustosa, per sucar-hi pa: a la cassola unes patates a daus amb fulles de llorer, ceba tendra, julivert i sal; la rajada, neta i sense pell es tira a la cassola quan la patata ja està cuita; la rajada és de fàcil cocció. A vegades, la mare feia una maionesa que barrejava al guisat un cop apagat el foc; m’agradava amb i sense maionesa.

Per acompanyar aquest plat recomano un vi blanc del Penedès, de l’Empordà o de la Conca de Barberà... També entra molt bé un cava brut nature i, fins i tot, un cava rosat, que en tenim de molt aconseguits.