Iceberg

El Pla estratègic o Model esportiu municipal, o diguem-li com vulguem, és com un vaixell que s’ha encastat en un iceberg, que no permet avançar en el seu desenvolupament i, per tant, compromet el futur, la manera en què l’encararem, com invertirem, ens formarem, construirem... com planifiquem per fer i fer-ho be per nosaltres demà i per ajudar els que seran demà passat.

Perquè fem el símil que ens hem encastat en un iceberg?, doncs perquè quan es tracta de desbloquejar el procés, ens fixem tan sols en el glaç que veiem i ignorem totalment que aquesta part visible és simplement una desena part del total i que cada cop que eliminem el que es veu, sura una part equivalent de sota.

Podem seguir criticant els politics, partits, federacions, juntes dels clubs, coordinadores, consells... en molt casos merescudament, per acció i/o omissió, però si fem la valoració de l’iceberg, si eliminem aquestes estructures, n'apareixeran, en suraran d’altres amb la mateixa composició, amb la mateixa mentalitat, amb iguals característiques, ja que ells són nosaltres i nosaltres som part d’ells.

Si realment volem tornar a encetar el procés de desenvolupament d’un Model esportiu municipal només hi ha dues opcions, o bé tirar enrere i canviar el rumb o bé destruir tot l’iceberg, però compte, hi som tots, en som tots. El que ara frena, atura aquest procés, no és simplement la punta de l’iceberg, és també nosaltres, el gel que no es veu. És una societat més acostumada a demanar que a donar, que corre, té presa vers no se sap on, que prima més l’ara que no pas el demà, oblidant l’ahir, que prefereix la informació a la formació.....

Cal que siguem actius, molt actius, compromesos, solidaris, empàtics... cal que pensem en el futur, per ajudar a planificar-lo. L’esport és molt més que l’activitat esportiva, molt més que el nostre club i molt més en el nostre municipi.

És important pensar en el 2025 (malauradament és demà passat) generant i estudiant projeccions objectives de quants serem, quina estructura socioeconòmica i d’edats tindrem, quins esports tindran projecció, apostarem per l’esport amateur o per un model mixt?, pensem en municipi o en comarca?

Al meu entendre, hem d’assumir les nostres limitacions, per després fer, fer amb converses, amb pactes, compromisos... però fer.

Com diu l’escut del municipi veí de Cerdanyola del Vallès, facta non verba, ja que comença a no quedar-nos temps per planificar i fer, perquè a la fi, podem considerar, en molts casos, que el futur pot ésser el present amb retard.

Entra a la pàgina web on Martin Heidegger explica l'essència de la veritat.