Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Ara es fa servir als països de l’hemisferi sud propers a Nova Zelanda abans dels partits de rugbi, com a ritus que els lliga amb la seva història i cultura i, com no, també per impressionar i descentrar als contrincants. Sigui com sigui, actualment és una demostració més de que l’esport és una lluita ritualitzada, on el que es vol és guanyar sense fer mal al contrincant.
En aquests balls i rituals es tracta de mostrar la potència del propi equip, fixar-se en el contrincant específic, mostrar amb gestos el que podrien fer i no faran, fer entendre que es coneix el que el contrincant sap fer i se l’avisa de que es tractarà de que no faci, es fa en la presència del referí i del públic, mostrant que no hi ha res per amagar, tant sols interès en mantenir la pròpia identitat i no deixar que el contrincant imposi la seva.
Estem en un període convuls, incert, en el que hi ha grups que volen imposar-nos la seva voluntat en contra de la nostra cultura, història, esforços per ser on som i com som. Estem en moments on hi ha una moral social, que ens genera deures a uns i drets a uns pocs, els que regulen les normes del joc, d’acord a interessos mesquins i de baixa i curta volada.
Estem en un moment en què els valors que hem generat al llarg de dècades i que fan que la nostra societat sigui pacífica, solidària i compromesa vers els altres i nosaltres mateixos, estigui en perill per una colla de brètols que volen donar valor econòmic a tot, per poder vendre i fer beneficis.
Valoro que ha arribat el moment de fer la haka, és una manera de posicionar-nos individual i col·lectivament enfront d’ells, alguns amb cara i cognoms, d’altres en l’anonimat. Cal que mostrem el que som i podem ser i com podem defensar el que tenim, el que és tangible i intangible, cal fer-ho com en la haka, amb tota la duresa i contundència possible, però sense un xic de violència (això es d’ells).
Suggereixo mirar i valorar la haka que es va estrenar a la ciutat de Dunedin, Nova Zelanda, en un partit de les Tres Nacions que jugaven Nova Zelanda i Sud-Àfrica, equip molt violent. Els All Blacks (NZ) van fer la Kapa O Pango, aparentment més violenta que l’anterior. Enllaç
En aquests balls i rituals es tracta de mostrar la potència del propi equip, fixar-se en el contrincant específic, mostrar amb gestos el que podrien fer i no faran, fer entendre que es coneix el que el contrincant sap fer i se l’avisa de que es tractarà de que no faci, es fa en la presència del referí i del públic, mostrant que no hi ha res per amagar, tant sols interès en mantenir la pròpia identitat i no deixar que el contrincant imposi la seva.
Estem en un període convuls, incert, en el que hi ha grups que volen imposar-nos la seva voluntat en contra de la nostra cultura, història, esforços per ser on som i com som. Estem en moments on hi ha una moral social, que ens genera deures a uns i drets a uns pocs, els que regulen les normes del joc, d’acord a interessos mesquins i de baixa i curta volada.
Estem en un moment en què els valors que hem generat al llarg de dècades i que fan que la nostra societat sigui pacífica, solidària i compromesa vers els altres i nosaltres mateixos, estigui en perill per una colla de brètols que volen donar valor econòmic a tot, per poder vendre i fer beneficis.
Valoro que ha arribat el moment de fer la haka, és una manera de posicionar-nos individual i col·lectivament enfront d’ells, alguns amb cara i cognoms, d’altres en l’anonimat. Cal que mostrem el que som i podem ser i com podem defensar el que tenim, el que és tangible i intangible, cal fer-ho com en la haka, amb tota la duresa i contundència possible, però sense un xic de violència (això es d’ells).
Suggereixo mirar i valorar la haka que es va estrenar a la ciutat de Dunedin, Nova Zelanda, en un partit de les Tres Nacions que jugaven Nova Zelanda i Sud-Àfrica, equip molt violent. Els All Blacks (NZ) van fer la Kapa O Pango, aparentment més violenta que l’anterior. Enllaç