Celebracions

A més, cada esport és únic i els seus gests i formes, en el joc i fora d’ell, essent aquestes, ben diverses. Una de les més especials, per la seva funció inicial d'alliberar tensió, mostrar alegria i/o impressionar al contrari, són les celebracions de les victòries, parcials quan es fa un gol, o totals quan es guanya un partit i sobretot un títol.

En alguns esports, sobretot a partir de la globalització televisiva, aquestes celebracions, són estranyes, especials....estrafolàries, en altres, no forçosament minoritaris (el món és molt gran i va més enllà de la FIFA i les Olimpíades), aquest gestos d’alegria i relax, tracten de passar més desapercebudes...., simples particularitats o no.

Aquests dies hem viscut la celebració d’una selecció de futbol, com altres vegades, ho hem viscut en equips d’esports de clubs geogràficament propers, on aquesta celebració ha esdevingut en una imatge totalment contrària del que es pretenia, almenys això vull pensar.

Tot el que la celebració vol o pot mostrar d’alegria, relaxament, gaudir per la consecució d’un objectiu amb esforç, solidaritat i companyonia, esdevé en una imatge degradant per qui la fa i d’enorme tristor per qui la veu, ja que els que la donen no se la mereixen pel que han fet i són i perquè els que la veuen, s’emporten una imatge distorsionada, trencada de l’esport, ....del treball en equip.

Si volem un esport model de vida, pensem en el joc i fora d’ell, pensem en el tercer temps seriosament.