Martí Olaya, ciutadà català

Martí Olaya i Galceran nasqué a Barcelona, concretament a la barriada de Sants, l’any 1927. Quan ja havia complert els seixanta vuit, l’any 1995, en Martí i la seva muller, Núria Tubau (a mi em costa molt parlar de l’un sense l’altra) es traslladaren a viure a Sant Cugat del Vallès on, fidel a la seva manera de ser, ha participat activament en entitats i actes culturals diversos i ho segueix fen en la mesura de les seves possibilitats.

Ara, a partir d’una iniciativa de les seves filles, l’Orfeó de Sants d’on fou president durant uns anys, encapçala una llarga llista d’entitats, entre elles l’ajuntament d’aquesta ciutat, que demanen per ell la concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Vaig conèixer a Martí Olaya quan sortia a l’escenari del Teatre Romea, durant l’entreacte de les representacions que es feien els diumenges al matí, en els cicles de Teatre per a nois i noies de Cavall Fort, amb una bossa on hi havia els números que portaven la sort per un sorteig de llibres entre els presents i on les meves filles van conèixer personatges clàssics i moderns que parlaven en català. Dir això ara pot semblar banal però els asseguro que aleshores no ho era.

Aquesta és l’anècdota. Darrera d’això hi ha una tasca d’anys i anys d’activista ciutadà amb l’esmentat Orfeó, l’Aula de Teatre, la Institució Montserrat i el Club de Bàsquet (BIM), la revista Cavall Fort i el cicle de teatre, escriptor de contes editats per La Galera, presidint la Fundació Folch i Torres, membre fundador de la Faràndula de Sabadell, membre de la comissió de teatre creada quan Max Cahner era conseller de Cultura, director de la revista Faristol i aquí a Sant Cugat, cofundador de la secció local d’Omnium Cultural, participant de Lectures a la Fresca, soci d’Amics de Pedra i Sang, generador dels actes a Coll Favà del Festival de Poesia, un home que ha esmerçat hores, esforços, sacrificis personals, enginy, rigor intel.lectual, caràcter a voltes geniüt amb humor subtil quasi a l’anglesa, gentilesa i agudesa mental, creativitat i perseverança.

Jo, que he tingut la sort de conviure amb ell hores d’esbarjo, de conversa intel.ligent, de col.laboració en actes culturals i de sobretaules llargues i profitoses humanament també crec que es mereix la Creu de Sant Jordi. De tot em queda, però, dos trets que el caracteritzen: Martí Olaya és un ciutadà català integral i un home bo, que no és el mateix que un bon home.
Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?