Parlem de tapes (I)
La memòria en el temps ens recorda fets i moments que testimonien el que hem viscut<br />
A prop de la glorieta, el Valentí tenia el seu quiosc de begudes envoltat de taules rodones de marbre i cadires de fusta. Els dies de concert estava ple i recordo al pare, la mare i el meu germà petit bevent el vermut i nosaltres un refresc sempre acompanyat d’olives farcides, o unes anxoves, o bé una porció de patates de xurreria... Sense saber-ho, aquells acompanyants, eren tapes?
En el cas de buscar l’origen de les tapes, són diverses les opinions, des de l’edat mitjana, petites porcions de menjars acompanyats d’un got de vi, tal com prenien els agricultors i treballadors rurals medievals. També es diu que l’origen sorgeix d’una norma imposada a les fondes de Castella per evitar enfrontaments entre els parroquians ebris. En qualsevol cas, el costum d’acompanyar les begudes amb tota mena d’aliments ve de molt lluny.
El que sí és evident és que les tapes presenten identitats regionals pròpies, així són molt diferents a la costa, al camp o a la muntanya. La seva concepció original és que solen ser uns aperitius festius. Per a mi, quan era nano, les tapes eren els acompanyants a les begudes que ens oferia el Valentí del quiosc del passeig de Terrassa.
Més informació