Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Si hem remunto uns 70 anys enrere, a Terrassa, el meu poble natal, a vora de casa tenia l’imponent passeig, molt espaiós, amb uns plataners molt ombrívols. Al mig del passeig hi havia una espaiosa glorieta on els diumenges la banda municipal, sota la batuta del mestre Serrat, interpretava música popular; sota de la glorieta s’hi guardaven les cadires plegables de fusta, també hi estaven emplaçats els lavabos, els recordo sempre nets.
A prop de la glorieta, el Valentí tenia el seu quiosc de begudes envoltat de taules rodones de marbre i cadires de fusta. Els dies de concert estava ple i recordo al pare, la mare i el meu germà petit bevent el vermut i nosaltres un refresc sempre acompanyat d’olives farcides, o unes anxoves, o bé una porció de patates de xurreria... Sense saber-ho, aquells acompanyants, eren tapes?
En el cas de buscar l’origen de les tapes, són diverses les opinions, des de l’edat mitjana, petites porcions de menjars acompanyats d’un got de vi, tal com prenien els agricultors i treballadors rurals medievals. També es diu que l’origen sorgeix d’una norma imposada a les fondes de Castella per evitar enfrontaments entre els parroquians ebris. En qualsevol cas, el costum d’acompanyar les begudes amb tota mena d’aliments ve de molt lluny.
El que sí és evident és que les tapes presenten identitats regionals pròpies, així són molt diferents a la costa, al camp o a la muntanya. La seva concepció original és que solen ser uns aperitius festius. Per a mi, quan era nano, les tapes eren els acompanyants a les begudes que ens oferia el Valentí del quiosc del passeig de Terrassa.
A prop de la glorieta, el Valentí tenia el seu quiosc de begudes envoltat de taules rodones de marbre i cadires de fusta. Els dies de concert estava ple i recordo al pare, la mare i el meu germà petit bevent el vermut i nosaltres un refresc sempre acompanyat d’olives farcides, o unes anxoves, o bé una porció de patates de xurreria... Sense saber-ho, aquells acompanyants, eren tapes?
En el cas de buscar l’origen de les tapes, són diverses les opinions, des de l’edat mitjana, petites porcions de menjars acompanyats d’un got de vi, tal com prenien els agricultors i treballadors rurals medievals. També es diu que l’origen sorgeix d’una norma imposada a les fondes de Castella per evitar enfrontaments entre els parroquians ebris. En qualsevol cas, el costum d’acompanyar les begudes amb tota mena d’aliments ve de molt lluny.
El que sí és evident és que les tapes presenten identitats regionals pròpies, així són molt diferents a la costa, al camp o a la muntanya. La seva concepció original és que solen ser uns aperitius festius. Per a mi, quan era nano, les tapes eren els acompanyants a les begudes que ens oferia el Valentí del quiosc del passeig de Terrassa.