Una nova edició de la Mitja Marató

El meu amic Àngel va viure a Nova York molt temps i, malgrat la feina dels científics, resta molt allunyat del món de l’esport, sempre esperava amb delit la primera setmana de novembre per poder veure passar pels ponts i les avingudes la munió de corredors de la marató. Una gran ciutat es caracteritza per potenciar els grans esdeveniments culturals i esportius fent-se´ls propis; diria quasi bé endèmics, com si parléssim de fauna autòctona. L’objectiu és associar-los directament a la ciutat, fent de la metonímia, element àgil i el més immediat possible. Si és així, s’haurà assolit el repte.

Des d’aquest plantejament neix una nova edició de la Mitja Marató de Sant Cugat. Per tal de no perdre el pas, i també per encabir-la dintre de les millors curses del país, la nostra intenció ha estat buscar referents, importar-los i fent-los extensius a una cursa renovada i “tunejada” adaptada als temps que corren. Aquests canvis es tradueixen en tres punts fonamentals: En primer lloc, Identificar la cursa amb les principals icones de la ciutat, penetrant en vies comercials, fregant llambordins i polsant la geografia física del Sant Cugat històric d’estructura medieval. En segon, s’ha incentivat la generació d’activitats culturals paral·leles afavorint la permeabilitat entre el teixit comercial i la ciutadania, amb la participació de diferents entitats culturals que s’escamparan al llarg de tot el recorregut. Finalment, l’obsessió malaltissa de tractar a l’esportista com a l’autèntic protagonista.

Per això, des de l’organització hem optat per dissenyar un nou circuit de 10 quilòmetres al que caldrà donar dues voltes; crear una nova cursa de 5 quilòmetres d’un caire molt més coral i popular, amb la intenció de nodrir-la de tot tipus de participants, sobretot de tots aquells esportistes no especialitzats que també vulguin gaudir de la festa. Però, per damunt de tot, tenir molta cura en tots aquells detalls organitzatius i d’intendència que giren al voltant del funcionament d’aquest tipus de curses. Tant el treball com les bones intencions hi són, ara només manca una qüestió fonamental: que la ciutat s’ho cregui i en un termini relativament curt aquest projecte de cursa sigui un dels referents del nostre país.

Com que ara ja viu aquí i, si arriba aquest moment, li podré dir amb molta satisfacció a l’Àngel que Sant Cugat també existeix. I si no ho aconseguim, sempre tindrem aquella vella excusa: “Sant Cugat no és Nova York”.